\n

\n

ELS NENS CONTENTS (se'ls emporta el vent)

\n

L'error és una benedicció, diu Francesco Tonucci a “Per què la infància”, on ens convida a reflexionar sobre la diversitat de l'error i a conèixer i seguir el recorregut que fem cadascú -per camins estranys i imprevisibles- arribant a la solució adequada, per superar l'obstacle. Solucions que, com a éssers individuals -diferents i únics- mai seran les mateixes per tothom.

\n

Tonucci, però, ens proposa que "si estem disposats a posar-nos a l'altura de la infància i a donar-li la paraula, aquesta serà capaç d'ajudar-nos a entendre el món i ens donarà forces per canviar-lo".

\n

La infantesa és una etapa relativament curta, però eterna. Cadascú de nosaltres tenim una petita criatura interior que des que naixem, ens acompanya tota la vida. Sovint, però, oblidem aquesta etapa més primària on vàrem ser persones petites, perfectament imperfectes, lliures de prejudicis i amb una motxilla plena de creativitat, màgia i il·lusió, malgrat que a vegades poguéssim pressentir que la vida, en alguns moments, podia arribar a ser una mica enrevessada.

\n

Llavors? Com, quan, per què... Els nens contents, se'ls emporta el vent?*

\n

L'obra “Els nens contents” ens convida a connectar de nou amb la infantesa, i a reflexionar sobre aquestes i altres preguntes, tot abraçant amb amor, la mala creença que tenim sobre l'error, per transformar-lo en el botó lluminós de les oportunitats i l'alegria. A les nostres mans recau l'espurna de la transformació i “Els nens contents” aporten un bri d'il·lusió per albirar, en aquest sentit, un món millor.

\n

Les criatures que he estat dibuixant i representant des de fa anys, ens reben ara, amb un tarannà alegre i monumental i fan pinya amb altres obres de caràcter més primitiu i abstracte, per endinsar-nos en un univers de realisme pur i primari. Plegades, creen una poció d’emocions per connectar de nou amb la memòria, l'amor i la llibertat de ser com i el que vulguem.

\n

Amb tot això i a “Son de nana”... Dono pas a “Els nens contents”. Els dono la paraula.

\n

\n

(*) Manllevo la primera frase de la cançó “Infern” de Joan Colomo que dona títol a aquesta exposició “Els Nens contents, se'ls emporta el vent”... i des d'aquí elevo la seva veu, que a mi tant m'ajuda a entendre el món.

\n

\n

Text: Sandra Partera

\n

\n

\n

“Els nens contents” (se'ls emporta el vent)