"esculturainvoluntària" és un projecte que va néixer de la inquietud i l'interès en les formes i línies presents a l'espai urbà.

Vaig començar a capturar amb la meva càmera fotografies de repeticions a l'espai urbà. Vaig observar les línies de les façanes dels edificis, les textures dels carrers, les formes geomètriques al mobiliari i les interessants interaccions entre la llum i l'ombra que donaven vida als carrers de la ciutat. 

Cada fotografia es va convertir en una finestra cap a un món desconegut i fascinant. Vaig adonar-me que aquests detalls aparentment insignificants eren en realitat l'ànima de la ciutat, la seva forma inadvertida d'art. Cada racó amagava una escultura involuntària, una creació única que naixia de la interacció entre l'ésser humà i l'espai que habitava.

La tinta xinesa es va convertir en el meu mitjà preferit per a aquesta aventura pictòrica. La seva fluïdesa i capacitat per crear matisos i contrastos em van permetre donar vida a les formes i els volums que tant m'havien intrigat en la meva exploració prèvia. Cada traç era una oportunitat de transmetre l'essència del que havia descobert a l’espai.

La tinta fluïa de manera gairebé instintiva sobre el paper, com si els meus pinzells estiguessin connectats directament amb la meva imaginació i la mateixa essència de l'espai urbà. Cada pinzellada era un diàleg íntim entre la ciutat i jo, una manera de comunicar-me amb l'arquitectura i els detalls quotidians que sovint passen desapercebuts.

Va ser llavors quan vaig prendre la decisió de portar la meva obra a un nivell completament nou: treballar en teles grans i crear una instal·lació que pogués submergir el públic en la meva visió de l’espai.

En el desenllaç del meu procés creatiu, emergeixen setze peces finals de 155 x 95 cm. Aquestes obres encarnen la fusió entre la delicadesa de la tela glasilla de cotó i l'expressivitat de la tinta de serigrafia acramina. Cada peça és una simfonia visual, on la textura es combina amb la tècnica i on l'elecció de materials dona lloc a una narrativa que transcendeix les dimensions individuals.

A l'exposició podem veure algunes de les obres finals sobre tela, així com diverses obres sobre cartró seguint el mateix concepte.